|
Origen del patrimoni del RamisEn el segle XIX –Pla Pidal, Llei Moyano–, es pensa l'Institut com a un "complejo de docencia, investigación, documentación, lectura y experimentación". Es reglamenten aquests nous centres, que han de tenir obligatòriament Gabinets de Física i Química, d'Història Natural, Biblioteca, Jardins Botànics i de pràctiques agrícoles... Es reglamenta també el material que han de tenir aquests gabinets per a tal ensenyament. Se sap que Gil de Zárate, principal inspirador de l'anomenat Pla Pidal, en aquell moment Director General d'Instrucció Pública i persona molt interessada en ciència, va recórrer les millors cases de material científic d'Europa per elaborar catàlegs-model, que es conserven. Fins i tot s'especifica com s'ha d'organitzar i inventariar aquest material: aquest és l'origen del patrimoni dels Instituts. En el cas concret de Maó, el Col·legi privat, origen de l'Institut, va iniciar la seva tasca amb mitjans més tost precaris: l'Ajuntament, el seu empresari, es feia càrrec dels sous dels professors, del personal no docent i altres despeses. Però, quan s'apropà el moment d'iniciar els estudis científics (Física i Química i Història Natural no s'estudiaven en els primers cursos del batxillerat), varen haver de crear els gabinets reglamentaris. Això passava durant el darrer any com a Col·legi i els primers com a Institut lliure. Es conserva en el centre l'inventari del material per a l'ensenyament d'aquest primer Col·legi privat i, amb la seva lectura, podem comprovar com es tractava bàsicament de làmines i quadres simbòlics per a l'estudi d'Història, Geografia i Matemàtiques. D'aquests, com a elements significatius que es conserven, podríem anomenar un quadre que assenyala les muntanyes més elevades d'Europa o un de les mesures, pesos i monedes del nou sistema mètric. Però no hi consta cap instrument. Durant el curs 1867-68, essent encara Col·legi, es fan les passes per crear el Gabinet de Física, amb uns 37 instruments científics comprats per l'Ajuntament i el material de l'Escola de Nàutica, que es cedeix íntegrament a l'Institut. El director del centre, que va llegir la memòria en l'acte d'obertura del curs 1868-69, Francesc Cardona i Orfila (1833-1892), textualment, diu així: 
"Todos los medios materiales de instrucción con que contó hasta poco ha nuestro Colegio, en verdad se reducían a los más indispensables para explicar medianamente la Geografía y las Matemáticas. (...) Mas llegó felizmente la ocasión de plantearse el año 5º, cuyas principales asignaturas la Física y la Química han menester absolutamente, que las máquinas y los instrumentos acudan al auxilio del Profesor y de su alumno. (...) Comprendiéndolo así la Empresa –deseosa al propio tiempo de cumplir la prescripción de la Ley que no tolera se den las tales enseñanzas sin el conveniente material– acaba de procurarse de las más acreditadas fábricas del extranjero, por medio de un inteligente corresponsal en Barcelona, los treinta y tantos aparatos que citaré con sus propios nombres en mi cuarto y último apéndice; y que formarán, por ahora, nuestro modesto Gabinete, aprobado no obstante por la superioridad como suficiente y capaz".
En el centre, es conserva el llistat del material de l'Escola de Nàutica (uns cinquanta instruments i uns cinquanta llibres) i el dels instruments comprats dels quals es fa referència en el discurs inaugural de Cardona i Orfila. D'aquests instruments inicials, en seguim conservant una mostra prou significativa. Durant el curs 1868-69, s'inicia el Gabinet d'Història Natural. Trobam, una altra vegada, que l'Ajuntament o "la empresa ha provisto suficientemente el material necesario hasta el punto de dejar más que satisfechos los deseos de la ley en esta parte". Compren animals naturalitzats: mamífers, aus, peixos... Però, en aquest cas, també hi ha constància de donacions de particulars: un esquelet humà (donació de F. Orfila i Caules), col·leccions de roques de Menorca (donació de J. Pons i Soler), entre d'altres. Hem de destacar el paper que en aquesta tasca hi té Francesc Cardona i Orfila, perquè és l'encarregat de formar-lo i per les donacions de col·leccions seves que fa al Centre. En el discurs pronunciat a l'acte d'obertura del curs 1869-70, essent Director Pere Arbós i Tor, podem llegir:
"...Y se las damos [las gracias] en fin a D. Francisco Cardona y Orfila por las colecciones elementales que, cual ofrecido tenía desde el origen de este Liceo, regala a nuestro establecimiento, representando todas las clases y las más de las familias de moluscos, articulados y radiados, como igualmente otra colección de fósiles animales y vegetales, cuyo (...) señor se encarga además de preparar graciosamente los peces necesarios, cual lleva hecho para la misma universidad de Madrid, no faltando interés en tener para el día el herbario correspondiente."
Aquestes donacions de Francesc Cardona i Orfila no s'han conservat. La Biblioteca devia començar també amb molt pocs llibres i va anar augmentant per la cessió, abans esmentada, de tota la biblioteca de l'Escola de Nàutica i per donacions fetes per institucions, com la Junta de Beneficència, i particulars. D'aquests, cal esmentar especialment Miquel Roura i Pujol, que fou Director de l'Institut –des del curs 1870-71 al curs 1874-75– i també bibliotecari de la Biblioteca pública –situada, per cert, en el mateix edifici de Sant Francesc i oberta al públic des de 1867–. De fet, si Cardona i Orfila és rellevant en la formació dels gabinets, Miquel Roura ho és en la formació de la nostra biblioteca. Tant els Gabinets com la Biblioteca es van ampliant poc a poc. I l'any 1911, quan l'Institut passa definitivament a formar part de la xarxa d'instituts públics i sostinguts per l'Estat, el nostre centre –d'acord amb l'inventari conservat– compta amb:
En els anys immediats a 1911, es palesa un augment considerable de les adquisicions de material científic per a les classes, conseqüència clara de la incorporació de l'Institut a l'Estat, per disminuir una altra vegada uns anys després. Tot i així, hi ha constància que es destinava, any rere any, una quantitat per a la conservació o restauració dels instruments científics i dels animals naturalitzats. La part d'aquest material que s'ha conservat forma part del nostre patrimoni, del patrimoni de la història de l'educació secundària a Menorca. Les condicions en què es troba no són bones, ja que no disposam d'un espai adequat d'emmagatzematge. L'estat de conservació d'algunes peces és prou bo; d'altres, regular (fàcilment restaurables) i dolent. I, per acabar i no menys important, tenim l'Arxiu. Tots els documents, que un centre d'ensenyament genera any rere any, s'han anat guardant en les dependències del centre, des de l'Escola de Nàutica (1855) fins avui. I el resultat és un Arxiu on trobam expedients de tot l'alumnat –molts d'ells esdevinguts també professors o persones de reconegut prestigi a diferents àmbits–, correspondència, exàmens, inventaris de material, memòries llegides als actes acadèmics d'obertura de curs, una important col·lecció legislativa referida a educació, entre d'altres. Sens dubte, es tracta d'una font imprescindible per a l'estudi de l'educació i de tota la societat menorquina. |
|
|
