La cartografia històrica a l'IES Joan Ramis i Ramis

La cartografia històrica té un pes específic important en el conjunt del llegat del centre. El fet de ser un institut amb més de 140 anys d'antiguitat justifica l'existència d'un fons cartogràfic important del s. XIX i de principis del s.XX, amb més de 200 entrades, derivat sobre tot de l'ensenyament de la Geografia.

Un apartat que mereix una menció especial és el recull de mapes de Menorca datats al s.XVIII, alguns dels quals consta la seva adquisició a principis del s. XX, demostrant una sensibilitat especial per part dels equips directius de l'època envers la cartografia. Cal recordar que, degut a la seva peculiar història, sobre tot al s.XVIII, Menorca, malgrat les seves reduïdes dimensions, és amb diferència el territori més cartografiat de tot l'estat Espanyol, i els menorquins han estat familiaritzats amb aquest tipus de documents.

El que dóna una dimensió especial a aquest fons és el fet d'haver heretat tot el material didàctic de l'antiga Escola de Nàutica, creada a Maó el 1855. Pel que fa referència a la cartografia, aquest fons inclou tres toms de l'Atlas marítimo español, recopilació de cartes nàutiques de les costes d'Espanya, Mar Mediterrani i de tots els territoris que formaven part de l'imperi espanyol a finals del s. XVIII i publicats el 1817. Aquest Atlas Marítimo español, elaborat per Vicente Tofiño de San Miguel i els seus col·laboradors a finals del s. XVIII i principis del s. XIX, és el millor exemple de l'impuls que donà la Il·lustració de la mà del Comte de Floridablanca a la cartografia a Espanya. Aquest és l'inici de la Comisión Hidrográfica, institució fonamental per al desenvolupament de la cartografia espanyola al llarg del s.XIX. Algunes d'aquestes cartes foren elaborades per l'expedició Malaespina a bord de les corbetes Descubierta i Atrevida. Formen també part d'aquest llegat algunes cartes nàutiques soltes i alguns mapes de la primera meitat del s. XIX.

Pel que fa a la resta del fons del s.XIX, s'ha conservat una mostra de mapes escolars amb representació de varis continents, alguns plànols i cartes referits a diversos indrets de l'illa publicats per la Comisión Hidrográfica, i alguna raresa com és la còpia del mapa de Menorca elaborat pel geòmetra mallorquí Miquel Sorà, autor així mateix de tota la cartografia cadastral de Menorca a mitjans del s.XIX. El fet de realitzar còpies manuscrites de mapes impresos és freqüent al s. XIX, i alguns d'ells destaquen per la seva precisió i continguts.

El fons del s.XX està format en la seva major part per cartografia escolar, mapes i atles diversos, alguns de principis de segle, d'altres dels anys 20 i 30, i la majoria dels anys 50 i 60. S'hi troben també mapes temàtics com per exemple geològics, geològics-miners, de centrals hidroelèctriques, climatològics, cartografia militar de principis de segle d'Espanya i Menorca i alguna mostra de cartografia local com el mapa de Menorca elaborat per Hernández Sanz.

Al llarg del curs 2011-12 s'ha començat la catalogació d'aquest fons. Cada element cartogràfic està enregistrat en una base de dades i documentat a nivell fotogràfic.